Edició de so (audacity part II)

Per concloure, explicarem l'experiencia d'edició de so.

Amb l'ajut d'un microfon convencional, vam grabar la nostra veu. Tot seguit, enregistrada, vam manipular el temps, la sonoritat, el nivell de baixos i mitjos fins a crear una veu diferent i gutural.
En un principi irreconeixeble, però a la llarga, recuperant una mica el tempo i controlant la velocitat (és a dir, no descompentsant-la força) vam aconseguir una veu distorsionada.
Ironicament, davant d'aquest registre, vam grabar un fals comunicat d'amenaça terrorista. Val a dir-ho, ridiculitzant el grup armat en qüestió.

Manipulació de so

Això s'acaba!

En aquestes dues últimes entrades explicaré les últimes pràctiques d'informàtica-2n de Batx. Consistens en l'ús d'un programa lliure d'edició i manipulació de so, l'audacity.
De facil ús i descarrega, l'audacity permet editar arxius de so o manipular-ne arxius existents.
Aquesta és la aparença
L'oferta de manipulació, que explicaré en primer lloc, consisteix en estirar, ralentir i fins i tot distorsionar. Per exemple, durant les practiques, vam retallar fragments de diverses cançons i, tot just cohesionant el tempo, vam formar una sola peça.

Operacions avançades (Full de càlcul)

Torno a redactar la part final del full de càlcul d'openoffice, que ahir vaig guardar malament i s'ha perdut.
Ja que és molt angoixant repetir exactament el que vaig dir en l'entrada perduda, faré una sintesi i miraré d'introduir imatges, per amenitzar el resum:
Per tal de realitzar operacions complexes de matemàtiques racionals i irracionals (des de mitjanes a estadistiques, o bé problemes algebrics) el full de càlcul ofereix l'oferta d'aplicació de formules.
Per accedir-hi cal buscar la pestanya "insereix" i sel·lecionar l'opció "funció" o bé pitjar CONTROL+F2 o la icona F(x).
Un cop hagueu pitjar l'opció "funció" us apareixerà la finestra següent.
A les practiques de classe, hem après les utilitats dels diferents tipus d'opcions. Ordenació en funció d'una determinada dade, per exemple amb l'opció "anys", en una pràctica varem ordenar les decenas de cel·les segons l'any.

No s'ha d'oblidar que la major part de les operacions matemàtiques que s'0fereixen es troben abreviades. Per exemple, per a trobar el màxim, l'opció apareix com a MAX.

Els gràfics del full de càlcul

Hi ha diferents tipus de gràfics disponibles al full de càlcul. Sectorial, de barres, de línies, de xarxa... Tots ells són disponibles mitjançant una petita tecla en forma de gràfica de sectors. Un cop seleccionat l'espai desitjat, l'opció següent és escollir el tipus de gràfica. En funció de les dades de les que disposis (per exemple, en el cas de ser dades bancaries o econòmiques, podria emprar-se un tipus de barres. Per a resultats electorals, sectorial... etc.)
Les dades per a realitzar les gràfiques han de ser prèvies. Es a dir, operacions ja realitzades en el mateix full. Amb aquestes dades (percentatges, mitjanes, aproximacions...) n'elaborarem els gràfics.
Com? un cop seleccionat el Procés per a la creació de la gràfica, el mateix Procés ens demana les dades que únicament hem de seleccionar el tipus d'operació que desitgem fer.

Full càcul (primera aproximació)

La distribució de cel·les, on pode inserir dades numèriques, ens permet realitzar operacions aritmetiques. Multiplicació (mitjançant l'*), divisió (amb /) i evidentment suma i resta (+/-).
Amb la distribució en cel·las numerades entre lletres i numeros, s'anomenen les caselles. Per tan, inserir una formula és tan senzill com seleccionar el contigut de dos o més cel·les i en un altre aplicar la formula desitjada. De l'estil:

=E2+A1 (sempre amb = a l'inici)

Un altre truc a tenir en compte, per tal d'aplicar la mateixa formula en la resta de caselles, és tan simple com seleccionar i arrosegar.

Openoffice (full de càlcul)

El full de càlcul d'openoffice és similar a l'excel del pack office de Microsoft. Tot s'ha de dir, és la versió lliure d'aquest tipus d'aplicació.
El seu us, similar al d'excel, es basa en les cel·les numerades (lletres i xifres) i en l'aplicació de formules a diferents cel·les que seleccioneu. És pràctic per estadistiques, grafiques (de sectors, barres, líneas...) i operacións aritmétiques com les taules de multiplicar.
A continuació explicarem els principals usos practics d'aquest programa de càlcul.

Per si hi ha algun dubte...

Com segurament no he servit de gaire ajuda, i les meves explicacions poden resultar incompletes o puerils, he decidit introduir un parell d'adreçes. Una mena de bibliografia d'allà on he estret tota l'informació que us he donat.
Podreu ampliar les meves explicacions i treure les vostres conclusions. Dades més fiables que les meves. Espero que us faci més servei que el meu blog.

http://www.xtec.cat/ieslescala/openoffice/writer.html

És obra del professorat d'informatica de l'IES El Pedró de L'Escala. Per qualsevol dubte, adreçeu-vos a ells (que per això ho han escrit). I no a mi, que tan sols soc un humil alumne.

Programari lliure

Que és el programari lliure?

Desde els seus inicis, la programació informàtica ha estat en mans de intel·lectuals que han engrandit el coneixement a la xarxa. Aquesta idea va ser absorbida per grans corporacions i empreses, que al mateix temps van introduir les noves tecnologies al mercat economic.
Traduint en beneficis els progressos en materia informatica .
Al marge d'aquesta "liberalització" o capitalització dels recursos, s'han mantingut de manera alternativa el concepte de programari lliure.
Linux, les seves respectives edicións (alternativa al sistema operatiu d'us generalitzat, Windows) OpenOffice (procesador de textos, alternatiu al clasic microsoft-word) i Mozilla-Fire fox (programa per l'acces a internet).
Existeixen nombrosos programes, gratuits i generalment més eficaços i desemvolupats que els programes de pagament.

Qué fan les multinacionals contra el programari lliure?

Podeu observa la nova edició de Internet Explorer, i comparar-ho amb l'edició anterior. Quina es l'única diferencia? L'us de "pestanyes" que ja feia servir Fire Fox en edició anterior a la sortida del nou Explorer de Microsoft.
D'això s'en diu "plagiar". El recurs més vell del món, copiar. Les grans multinacionals absorveixen el millor de cada cosa, com en un buffet. I desprès adaptar els programes per l'ús més simple i bàsic. En altres paraules, oferir sistemes "mastegats". La qual cosa atreu molt a usuaris de escas nivell, que d'aquesta manera no veuen com a necesari ampliar els seus coneixements.
I això és un error!
La finalitat del programari lliure, doncs, és l'accés públic sense interesos economics. L'ampliació de cultura informàtica, contribució de tots i totes, amb l'única intenció de millorar i perfeccionar les altes tecnologies en benefici de tots els usuaris.

Per a més informació:

http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html

Openoffice writer (edició d'estils, el retorn!)

D'acord, tornem-hi al tema de l'edició d'estils. Sí, os ho havieu d'imaginar. Ara bé la part dificil!!

O no tan dificil. L'altre metode per a l'edició d'estils permet més opcions, per a aquells més exigents. Repetim el procediment incial anterior: Escriure una frase, per exemple el nom del futur estil. Un cop seleccionat, cliqueu just al costar esquerra de la pestanya on hi havia el "per defecte", que abans haviem manipulat per a crear un altre estil.
Al costat d'aquesta pestanya hi ha una icona, un cop clicada s'obrirà una finestra on hi han tots els estils ja existents. Seleccioneu un, que serà la plantilla per a crear-ne el vostre, un cop seleccionat amb el botó dret del ratolí trieu l'opció nou...
A partir d'aqui, os trobareu amb la nova finestra. En primer lloc anomenar l'estil, i més endevant poder triar qualsevol opció per a la seva edició.
Sigueu prudents a l'hora d'escollir, carregant massa l'estil os pot sortir el tir per la culata.

Sort!

Openoffice writer (edició d'estils)

Un dia a escola vau aprendre a escriure, però ara os toca escriure amb openoffice! Per a la redacció de textos. La creació d'estils propis és una acció que realitzem sovint sense, per dir-ho d'alguna manera, "fent-ho oficial".
Generalment seleccionem un tipus de lletra, augmentem el tamany o bé ho subratllem o ho posem en negreta:

Estil-Estil-Estil

Per tal de manipular de forma adient i editar estils propis (amb les preferències bàsiques, per a no fer us d'estils per defecte). Com sempre hi ha una Via rapida. Per exemple, escriviu al vostre document "Edició d'estils". Seleccioneu el que heu escrit, a la part superior inseriu: Estil Viner Hand ITC (un tipus de lletra molt dinàmica). Com a tamany, col·loqueu més de 20, col·loqueu en negreta i subratlleu.
Senzill, ho heu fet mil vegades a la vostra vida, cert? Però ara bé la petita idea genial (que no és meva, he dit que és genial). Al cantó, on diu "per defecte" situeu el cursor i escriviu "portada" cliqueu intro i de la vostra selecció saltarà una línia, tornareu al clàssic tamany 12 i l'anterior estil de lletra. Però el text manipulat de d'alt és mantindrà i serà l'exemple del nou estil per a portades.
La millor idea es que trieu el vostre tipus de lletra, el tamany més gran o més petit i fins i tot el color de la lletra. Intenteu crea un estil per al cos de text (que podeu anomenar estil alternatiu, per distingir de la resta) i d'altres estils per a titol, subtitol, cos de text.
Amb això, juntament amb els pics i numeracions, podreu ser capaços de crear documents estructurats i visualment atractius.
Ara os toca escriure a vosaltres, el que volgueu, i amb l'estil que volgueu!

salut

openoffice writer (pics i numeracions)

hola llunàtics del món informàtic. Després de saber les lliçons basiques de columnes i tabulacions, el més engrescat ara és fer ús dels pics i les numeracions.

Qué son els pics i les numeracions?

Els pics i numeracions son el recurs d'enumeració més útil que hi ha. La seva simplicitat en quant a ús, fa possible elaborar documents d'índex, enumeracions de tots tipus i desemvolupar mitjans d'estructuració de textos.
Per a fer-ho servir cal que cliqueu al menú, Formato i seleccioneu numeració/vinyetes. Havent enmarcat el text que voleu manipular, os trobareu davant d'una finestra amb diverses imatges dels tipus de pics i numeracions. escolliu el que os sembli adient i endevant.

openoffice writer

El processador de textos d'openoffice es basa en un ús senzill, avançat i dinàmic. L'actualització (versió 2.0) Permet elaborar textos amb procediments com el sagnat, l'edició d'estils personals (deixant de banda els estils per defecte) i una formula de tabulacions.
En primer terme explicarem la formula de tabulacions:

Les tabulacions

El sistema de tabulacions es pot dissenyar de dues formes diferents. De forma manual, a través del regulador de marges superior, on amb el ratolí es poden desplaçar els punts de marge.
És el mètode senzill, pràctic i bàsic.

L'altre metode es el següent:

Seleccioneu tot el text menys el títol (els dos primers paràgrafs per exemple).
Crideu el quadre de propietats de paràgraf (Format | Paràgraf...) i aneu a la “pestanya” Tabuladors. Un cop en aquesta opció, designeu les dades que abans heu definit directament desplaçant el marge.

Editar les columnes és un altre metode senzill, a través de Format, seleccioneu l'opció Columnes. S'obrirà una finestra on podreu definir el model de columna més adient.

openoffice (introducció)

Dins del tractament de textos, diapositives i fulls de càlcul, openoffice és l'opció alternativa més eficaç.
Amb un ús similar al de microsoft-word, però més desemvolupat. Ofereix un model de processador ideat per a un tractament més modern del sistema d'edició de textos.
A continuació explicarem el mitjà per a editar textos, a través de sagnats, edició d'estils de text, distribució de columnes, etc.
Posteriorment farem una explicació del sistema de diapositives, bon exponent d'alternativa al clàssic i ja arcaic powerpoint.